"Ni el millor ballarí mai acabarà d'aprendre"

Avui hem entrevistat a J. M., un home de 23 anys que actualment imparteix classes de dansa a l’escola Cornellà Activa. Actualment resideix a Cornellà de Llobregat; tot i que abans vivia a Hospitalet, la seva ciutat de naixement. Segons ell, l’esforç i la disciplina són uns elements clau per arribar a ser un bon ballarí.

- A quina edat et vas adonar que això de ballar era el que més t’agradava?
- Me’n vaig adonar als 14 anys, una mica tard, crec jo.
- Quin va ser el primer centre de ball al que vas anar?
- El meu primer centre va ser el gimnàs Valmis, a l’Hospitalet. Hi tinc molts bons records...
- Els teus companys, eren majoritàriament nenes o nens?
- Totes les meves companyes eren nenes, però sempre m’hi vaig sentir molt a gust treballant amb elles.
- En quantes competicions has participat? En quantes has guanyat?
- Pff... No me’ls facis comptar... Doncs, a veure, calculant-ho així de pressa, un 50 mínimament, però suposo que han estat més, fins i tot.
Home, no t’ho sabria dir, però jo sempre guanyava tots els campionats d’Espanya (no ho dic per presumir, es que és la veritat), i també vaig guanyar un campionat europeu i un mundial.
- Com vas viure l’experiència de participar en campionats europeu i mundial?
- Sincerament, va ser molt gratificant. Recordo que al principi estava molt nerviós, tot i que després em vaig calmar. A més, aquestes experiències em van motivar molt per després esforçar-me més.
Recordo també que tot estava molt ben organitzat, i m’hi vaig sentir molt còmode.
- Quan vas acabar els estudis obligatoris, vas voler estudiar de cara a algun altre treball que no fos aquest?
- No, jo tenia molt clar que volia ser professor de dansa, i que m’hi volia dedicar plenament, i així va ser.
- Entre quines edats es troben les teves alumnes?
- Les nenes més petites a les que dono classe tenen 3 anyets, tot i que aquestes no fan competició. Després hi ha les que es troben entre els 6 i els 18 anys aproximadament, que són les que fan competició. També faig classes de tonificació a unes dones més grans, que tenen unes edats compreses entre els 40 i els 60 anys, tot i que la dons més gran en té 69.
- Actualment, assisteixes una altra escola de dansa on reps classes?
- Sí, és clar. Vaig a una escola de Barcelona, la Cocó Comin.
- Creus que és important que un professor de dansa segueixi rebent classe? Per què?
- Sí. Sí, per suposat. Segons la meva opinió, un ballarí, tot i ser un gran expert, mai s’acaba de formar. És com tot, mai s’acaba d’aprendre, ja que sempre sorgeixen nous estils i nous passos, o noves tècniques per fer millor els exercicis. A més, t’enriqueix professionalment i tot el que vas aprenent ho pots ensenyar a les teves alumnes, per a que els serveixi per ser unes bones ballarines.
- T’hagués agradat formar part de l’alumnat del programa “Fama ¡a bailar !”, o presentar-t’hi al càsting?
- No, mai. Aquesta mena de programes no ensenyen com ballar, ni la importància de la dansa per a un ballarí; només volen acaparar audiència ensenyant el que a la gent li agrada: la morbositat i altres coses dignes de ser publicades per la premsa del cor.
- Bé, moltes gràcies per la teva atenció.
- No, home, gràcies a tu.

Em va agradar molt l’experiència d’entrevistar a una persona com ell. Al principi em feia molta vergonya, ja que no el conec molt i les seves classes són molt dures. Després em vaig adonar que en realitat és molt madur, i una persona que lluita pel que vol i s’esforça. Crec que és un home que té molt talent, ja que no és qualsevol el que guanya un campionat europeu i un mundial si comença a formar-se als 14 anys.