La sequera? Ohhh, quina novetat!
Avui, com de costum, he tornat a sentir parlar d’aquest tema a les notícies, tant de la ràdio com les de la televisió.
“Els pantans es troben prop del 20% de la seva capacitat total, un dels registres més baixos dels últims 50 anys”, o bé: “Com a mesura preventiva, aquest estiu es tallarà l’aigua a molts municipis durant determinades hores del dia”. Qui no ha sentit algunes d’aquestes frases? Si la resposta és negativa, ens trobem davant de dues situacions: o bé la persona a la qual ens dirigim és sorda, o bé es fa la sorda. En casos molt extrems, però, pot ser que la persona estigui incomunicada i no sàpiga què és una ràdio o un televisor. Malauradament, estic gairebé segura que la resposta de la majoria serà afirmativa.
És per aquesta raó que, pel bé de tots els habitants de Catalunya, es proposen certes mesures per tal de prevenir el malbaratament d’aquest bé tan escàs. Algunes d’aquestes mesures preventives són: dutxar-se en comptes de prendre un bon bany (a tots ens agrada, però és el que hi ha!), tancar l’aixeta quan no usem l’aigua mentre ens rentem les mans, les dents, o bé els plats (digueu-me, us agrada escoltar el màgic so de l’aigua malgastant-se mentre cau inútilment pel desguàs? O potser us deixeu l’aixeta oberta per alguna altra raó? Digueu, digueu, …).
Podria continuar escrivint fins a ben entrada la matinada, però no serà aquest cas. Sé que aquestes paraules us entraran per una oïda i us sortiran per una altra (com a la majoria de membres de la nostra societat taaan civilitzada!), i desgraciadament no seran executades pel vostre petit cervell i és possible que continueu fent el que us surti dels nassos, però tot i així em dignaré a aconsellar-vos per a què adopteu unes mesures que no us costaran tant esforç, ja que segurament esteu massa cansats al arribar del treball i no teniu esma ni per moure un sol dit pel medi ambient ni per “ximpleries d’aquestes” (aquell que portarà tants mal de caps als vostres néts en un futur molt pròxim). Aquestes són algunes de les propostes que encapçalen la llista creada exclusivament per a gent com vosaltres (ja m’enteneu, eh?):
Sabem que fa molta mandra haver de dutxar-se cada dia (i és per això que aquesta idea està feta per a vosaltres), i ara ja no cal. Amb sortir al carrer els dies de pluja amb un xampú, una esponja i recordant-vos, de pas, de baixar amb el pobre gos (al qual ja ni se li apropen les puces del fàstic que fa) mostrant el vostre costat més solidari (dubto que molts hagin afegit aquesta paraula al seu diccionari personal), només caldrà una ensabonada ben ràpida i apa, tots contents i polits! ( bé, això de polits… potser amb dues ensabonades més per cada bany d’aquests i un dia a la setmana de pluja, en comptes d’un sol cop a l’any, se us podria apropar el veí del cinquè sense haver de portar una pinça pel nas.
Aquesta altra idea va adreçada a totes aquelles persones que s’hagin autoregalat pel Nadal dos peixets taronges molt macos dels quals ara només els en queda un (perquè o bé ha mort de fam o bé ha estat devorat pel seu company), i que ara ja no saben què fer amb tanta aigua dins d’una peixera i creuen que podria ser molt ben reutilitzada però no saben com. Aquí us escric algunes de les propostes per reutilitzar aquest bé tan preuat, i també sé que llegint aquestes línies se us bessaran unes tímides llagrimetes recordant-vos amb compassió d'aquell pobre peixet que no en té cap culpa. Però tranquils, això se supera, i més tractant-se de gent tan insensible com vosaltres ( ah!, i aquesta vegada rumieu una mica, no val a posar la típica excusa que aquesta insensibilitat ve causada per culpa de la televisió… està molt vista!):
Proposta 1: sempre pots omplir un bon got d’aquesta aigua per usar-la mentre pintes un bonic dibuix amb témperes, però tot i tractar-se d’una magnífica idea, pot presentar alguns inconvenients: és possible que el dibuix no adopti la tonalitat desitjada perquè el pinzell es tacarà amb el color verdós de la bruta aigua que portaves tant de temps sense canviar al teu estimadíssim peixetó. No et preocupis, perquè de ben segur que el teu professor d’EviP t’apujarà la nota per aquesta idea tan original (recorda que hauràs d’aprendre a dibuixar ràpidament per retornar l’aigua altre cop a la peixera per a què la teva mascota no trobi a faltar la quantitat que resta).
Proposta 2: pots utilitzar-la també per rentar-te els peus, suposant que al teu peix no li importi l’aroma que puguis deixar.
Proposta 3: aquesta va dirigida a totes aquelles persones que encara conservin una mica d’imaginació (no sé si ho agafeu… escriviu-la vosalltres mateixos, que tinc pressa perquè comença a ploure i encara he de despertar el gos!).
PS: per un bé tant preuat, aquell que causarà la Tercera Guerra Mundial si no prenem certes mesures ben aviat!!
Avui, com de costum, he tornat a sentir parlar d’aquest tema a les notícies, tant de la ràdio com les de la televisió.
“Els pantans es troben prop del 20% de la seva capacitat total, un dels registres més baixos dels últims 50 anys”, o bé: “Com a mesura preventiva, aquest estiu es tallarà l’aigua a molts municipis durant determinades hores del dia”. Qui no ha sentit algunes d’aquestes frases? Si la resposta és negativa, ens trobem davant de dues situacions: o bé la persona a la qual ens dirigim és sorda, o bé es fa la sorda. En casos molt extrems, però, pot ser que la persona estigui incomunicada i no sàpiga què és una ràdio o un televisor. Malauradament, estic gairebé segura que la resposta de la majoria serà afirmativa.
És per aquesta raó que, pel bé de tots els habitants de Catalunya, es proposen certes mesures per tal de prevenir el malbaratament d’aquest bé tan escàs. Algunes d’aquestes mesures preventives són: dutxar-se en comptes de prendre un bon bany (a tots ens agrada, però és el que hi ha!), tancar l’aixeta quan no usem l’aigua mentre ens rentem les mans, les dents, o bé els plats (digueu-me, us agrada escoltar el màgic so de l’aigua malgastant-se mentre cau inútilment pel desguàs? O potser us deixeu l’aixeta oberta per alguna altra raó? Digueu, digueu, …).
Podria continuar escrivint fins a ben entrada la matinada, però no serà aquest cas. Sé que aquestes paraules us entraran per una oïda i us sortiran per una altra (com a la majoria de membres de la nostra societat taaan civilitzada!), i desgraciadament no seran executades pel vostre petit cervell i és possible que continueu fent el que us surti dels nassos, però tot i així em dignaré a aconsellar-vos per a què adopteu unes mesures que no us costaran tant esforç, ja que segurament esteu massa cansats al arribar del treball i no teniu esma ni per moure un sol dit pel medi ambient ni per “ximpleries d’aquestes” (aquell que portarà tants mal de caps als vostres néts en un futur molt pròxim). Aquestes són algunes de les propostes que encapçalen la llista creada exclusivament per a gent com vosaltres (ja m’enteneu, eh?):
Sabem que fa molta mandra haver de dutxar-se cada dia (i és per això que aquesta idea està feta per a vosaltres), i ara ja no cal. Amb sortir al carrer els dies de pluja amb un xampú, una esponja i recordant-vos, de pas, de baixar amb el pobre gos (al qual ja ni se li apropen les puces del fàstic que fa) mostrant el vostre costat més solidari (dubto que molts hagin afegit aquesta paraula al seu diccionari personal), només caldrà una ensabonada ben ràpida i apa, tots contents i polits! ( bé, això de polits… potser amb dues ensabonades més per cada bany d’aquests i un dia a la setmana de pluja, en comptes d’un sol cop a l’any, se us podria apropar el veí del cinquè sense haver de portar una pinça pel nas.
Aquesta altra idea va adreçada a totes aquelles persones que s’hagin autoregalat pel Nadal dos peixets taronges molt macos dels quals ara només els en queda un (perquè o bé ha mort de fam o bé ha estat devorat pel seu company), i que ara ja no saben què fer amb tanta aigua dins d’una peixera i creuen que podria ser molt ben reutilitzada però no saben com. Aquí us escric algunes de les propostes per reutilitzar aquest bé tan preuat, i també sé que llegint aquestes línies se us bessaran unes tímides llagrimetes recordant-vos amb compassió d'aquell pobre peixet que no en té cap culpa. Però tranquils, això se supera, i més tractant-se de gent tan insensible com vosaltres ( ah!, i aquesta vegada rumieu una mica, no val a posar la típica excusa que aquesta insensibilitat ve causada per culpa de la televisió… està molt vista!):
Proposta 1: sempre pots omplir un bon got d’aquesta aigua per usar-la mentre pintes un bonic dibuix amb témperes, però tot i tractar-se d’una magnífica idea, pot presentar alguns inconvenients: és possible que el dibuix no adopti la tonalitat desitjada perquè el pinzell es tacarà amb el color verdós de la bruta aigua que portaves tant de temps sense canviar al teu estimadíssim peixetó. No et preocupis, perquè de ben segur que el teu professor d’EviP t’apujarà la nota per aquesta idea tan original (recorda que hauràs d’aprendre a dibuixar ràpidament per retornar l’aigua altre cop a la peixera per a què la teva mascota no trobi a faltar la quantitat que resta).
Proposta 2: pots utilitzar-la també per rentar-te els peus, suposant que al teu peix no li importi l’aroma que puguis deixar.
Proposta 3: aquesta va dirigida a totes aquelles persones que encara conservin una mica d’imaginació (no sé si ho agafeu… escriviu-la vosalltres mateixos, que tinc pressa perquè comença a ploure i encara he de despertar el gos!).
PS: per un bé tant preuat, aquell que causarà la Tercera Guerra Mundial si no prenem certes mesures ben aviat!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario