Si me'l trobés...

Al arribar i veure'l m'hauria agradat dir-li tantes coses... Però és que em quedaria tan sorpresa que em petrificaria (ja se sap, la intriga del moment!). Quina vergonya, i se suposa que represento a tota la humanitat...

Després de pair tanta informació en tan poc temps, primerament, li explicaria tot el que ha passat a la Terra i el que m'ha conduït a fer això. Suposo que ell em comprendria i trataria d'ajudar-me. A continuació li explicaria un altre gran problema, el meu problema, l'existencial: el que més desitjaria en aquell moment seria poder tornar a parlar amb qui abans compartia els petits moments, amb els humans. Però clar, això no pot ser, no tenen tecnologia tan avançada com per dissenyar éssers vius a la seva mida i gust... (que trist, tanta vida intel·ligent i tanta comunicació com per no haver creat ni un simple màquina d'aquestes. I se suposa que són una societat més desenvolupada que el que era la nostra? En fi... ). Suposo que després de tanta ressignació i encara en estat de xoc, em conformaria amb adaptar-me a la seva societat, i tranformar-me en un persona (la meva identitat mai la deixaria de banda) avançada i civilitzada, és a dir, en el que les persones de la Terra mai havien aconseguit en tant de temps. A més, sempre diuen que els canvis són bons!!

"Existeix la seguretat absoluta?"

Avui entrevistem al senyor I.P,, nascut a Cazorla, casat i amb tres fills, exerceix de Guàrdia Urbà al districte San Gervasi-Sarrià, a la ciutat de Barcelona.

Què li va motivar a escollir dedicar-se a aquest ofici?
Cierta tendencia idealizada por la expansión mediática del séptimo arte, y la seguridad del empleo así como el afán de ser útil en el auxilio y ayuda a los demás.
Li agrada, es troba a gust, realitzant el seu treball?
En términos generales sí, aunque hay altibajos en el estado de ánimo debido a vivir de cerca situaciones muy penosas.
Creu que el seu ofici posa en risc la seva vida?
Por nuestra condición de garantes de la seguridad ciudadana y la convivencia pacífica, existen momentos en que nuestra integridad física y erosión moral, se sitúan al límite de lo admisible.
Quina és la opinió dels seus familiars al respecte?
Cierta inquietud e intranquilidad cuando saben de algún evento en el que por su configuración sociológica, pueda suponer la existencia de situaciones de alto riesgo.
Quin significat li atribueix a exercir com a policia?
Es un diente más de la rueda que hace girar el engranaje de la sociedad en todos los aspectos y variedades.
Què opina sobre el concepte que manté la societat envers els policies?
En las sociedades modernas dónde el ejercicio y la función de la policía están sometidos al control que emana de las normas jurídicas aprobadas por el Parlamento, que es el órgano máximo de representación popular, los ciudadanos aceptan de buen grado a las instituciones policiales.
Com entén el respecte a les autoritats en l’actualitat?
Excesivamente dilatado; creo que la libertad mal entendida genera a veces situaciones de indisciplina y ciertos comportamientos de anarquía que redundan en perjuicio del disfrute del espacio común de todos los ciudadanos.
Creus que hi ha agents suficients per asistir els principals temes de la seguretat ciudadana?
La seguridad nunca se puede garantizar al 100% el que haya suficientes agentes va en función del nivel de inseguridad que los ciudadanos estén dispuestos a aceptar. Actualmente creo que hay los agentes suficientes.
Considera raonable el seu salari, en relació a les hores de treball?
Estableciendo relaciones comparativas con otras profesiones públicas o privadas y sus niveles de ingresos, creo que sí estoy suficientemente pagado.
Quina és la infracció més comesa entre els ciutadans?

En consonancia con el volumen de vehículos que circulan, el mayor número de infracciones está relacionado contra la legislación sobre circulación y seguridad vial.

En què pensa que el govern hauria de millorar la seva institució?
El gobierno tiene la obligación y responsabilidad de hacer funcionar la institución policial tal como consta en nuestro ordenamiento jurídico, para garantizar el libre ejercicio de los derechos y libertades de los ciudadanos y garantizar la seguridad y convivencia en paz.
Podria explicar-nos una de les anècdotes més significatives que li ha succeït mentre treballava?
Una vez nos enviaron a una parada de autobús, donde una señora de mediana edad y con problemas mentales se había desprendido de toda la ropa y estaba completamente desnuda. Tuvimos que hacerle un vestido de bolsas de plástico unido por grapas, para conducirla después al centro psiquiátrico.
Quin creu que és el factor principal que afavoreix l’existència de la delinqüència?
La desigualdad económica y la injusticia social.
Quins consells donaries a una persona que volgués dedicar-s’hi?
Que ha de ser una persona honrada, honesta, resolutiva, equitativa con respeto a las normas y a los demás y que sepa aplicar y ejercer el sentido común.
Què és necessari per arribar a ser policia?
Tener estudios de bachillerato o equivalente, una relación equilibrada de peso/altura, y superar todas las pruebas que figuren en las bases de la convocatoria. Posteriormente habiendo superado el proceso de selección, superar un curso de ocho meses en la escuela de policía de Cataluña.
Quina opinió té sobre el botellón?
Los jóvenes se han de relacionar y para desinhibirse buscan la vía de escape en substancias como el alcohol. Su comportamiento es comprensible, aunque no siempre justificable.
Quins són els aspectes que considera més perillosos i complicats?
La intervención con personas que padecen patologías mentales porque nunca puedes prever sus acciones violentas.
Quin és el camí a seguir en cas de voler ascendir a un càrrec superior?
Si se está en posesión de los estudios académicos para el nivel de mando al que quieres ascender, se han de superar las pruebas de acuerdo con las bases reglamentarias.
Què pensa sobre els drets humans?
Son la expresión de un mundo más avanzado y racional en el campo de los principios y las ideas, si bien, se han de exigir colectivamente como un valor inalienable mundial, debido a la constante violación de los mismos por muchos estados.
Què opina sobre la pena de mort, present, encara a determinats països?
Es una violación de los derechos humanos que ningún principio que se base en la legalidad internacional debe aprobar.

"Ni el millor ballarí mai acabarà d'aprendre"

Avui hem entrevistat a J. M., un home de 23 anys que actualment imparteix classes de dansa a l’escola Cornellà Activa. Actualment resideix a Cornellà de Llobregat; tot i que abans vivia a Hospitalet, la seva ciutat de naixement. Segons ell, l’esforç i la disciplina són uns elements clau per arribar a ser un bon ballarí.

- A quina edat et vas adonar que això de ballar era el que més t’agradava?
- Me’n vaig adonar als 14 anys, una mica tard, crec jo.
- Quin va ser el primer centre de ball al que vas anar?
- El meu primer centre va ser el gimnàs Valmis, a l’Hospitalet. Hi tinc molts bons records...
- Els teus companys, eren majoritàriament nenes o nens?
- Totes les meves companyes eren nenes, però sempre m’hi vaig sentir molt a gust treballant amb elles.
- En quantes competicions has participat? En quantes has guanyat?
- Pff... No me’ls facis comptar... Doncs, a veure, calculant-ho així de pressa, un 50 mínimament, però suposo que han estat més, fins i tot.
Home, no t’ho sabria dir, però jo sempre guanyava tots els campionats d’Espanya (no ho dic per presumir, es que és la veritat), i també vaig guanyar un campionat europeu i un mundial.
- Com vas viure l’experiència de participar en campionats europeu i mundial?
- Sincerament, va ser molt gratificant. Recordo que al principi estava molt nerviós, tot i que després em vaig calmar. A més, aquestes experiències em van motivar molt per després esforçar-me més.
Recordo també que tot estava molt ben organitzat, i m’hi vaig sentir molt còmode.
- Quan vas acabar els estudis obligatoris, vas voler estudiar de cara a algun altre treball que no fos aquest?
- No, jo tenia molt clar que volia ser professor de dansa, i que m’hi volia dedicar plenament, i així va ser.
- Entre quines edats es troben les teves alumnes?
- Les nenes més petites a les que dono classe tenen 3 anyets, tot i que aquestes no fan competició. Després hi ha les que es troben entre els 6 i els 18 anys aproximadament, que són les que fan competició. També faig classes de tonificació a unes dones més grans, que tenen unes edats compreses entre els 40 i els 60 anys, tot i que la dons més gran en té 69.
- Actualment, assisteixes una altra escola de dansa on reps classes?
- Sí, és clar. Vaig a una escola de Barcelona, la Cocó Comin.
- Creus que és important que un professor de dansa segueixi rebent classe? Per què?
- Sí. Sí, per suposat. Segons la meva opinió, un ballarí, tot i ser un gran expert, mai s’acaba de formar. És com tot, mai s’acaba d’aprendre, ja que sempre sorgeixen nous estils i nous passos, o noves tècniques per fer millor els exercicis. A més, t’enriqueix professionalment i tot el que vas aprenent ho pots ensenyar a les teves alumnes, per a que els serveixi per ser unes bones ballarines.
- T’hagués agradat formar part de l’alumnat del programa “Fama ¡a bailar !”, o presentar-t’hi al càsting?
- No, mai. Aquesta mena de programes no ensenyen com ballar, ni la importància de la dansa per a un ballarí; només volen acaparar audiència ensenyant el que a la gent li agrada: la morbositat i altres coses dignes de ser publicades per la premsa del cor.
- Bé, moltes gràcies per la teva atenció.
- No, home, gràcies a tu.

Em va agradar molt l’experiència d’entrevistar a una persona com ell. Al principi em feia molta vergonya, ja que no el conec molt i les seves classes són molt dures. Després em vaig adonar que en realitat és molt madur, i una persona que lluita pel que vol i s’esforça. Crec que és un home que té molt talent, ja que no és qualsevol el que guanya un campionat europeu i un mundial si comença a formar-se als 14 anys.

I tu, què diries?

La meva primera reacció, al aterrar aquell espai desconegut, seria de veritable sorpresa; després d’observar aquell estrany ésser, bocabadada i embadalida el contemplaria, apropant-me a poc a poc, i tractant de convencer-me que el que estava vivint no es tractava d’un deliri; estava vivint una gran realitat, una única oportunitat que, de ben segur, no em tornaria a succeir, i és que es tractava d’un fet tan trascendental! En part, em sentiria afortunada al poder resoldre l’enigma que durant anys i anys s’havia amagat sobre l’existència dels extraterrestres, i ara amb aquell viatge havia pogut resoldre. Una altra part de mi, poruga, se n’aniria corrents pel seu estrany aspecte, però això no ho podria fer, no podria desaprofitar aquella gran oportunitat. Milions i milions de preguntes se’m formularien formant grans interrogants al meu voltant. Estic completament segura, que no em quedaria sense resoldre’ls.
Primer de tot, després de presentar-me degudament i explicar-li d’on provenia i com era que havia arribat fins allà, li preguntaria sobre els seus orígens, d’on provenia exactament i quins eren els inicis de la seva existència. També, m’interessaria, per saber si realment es tractava de l’únic ésser amb intel·ligència en aquell planeta desconegut, o si pel contrari hi convivia amb éssers iguals que ell formant una gran comunitat, li diria que m’expliqués les seves creences, si és que creia en alguna divinitat o simplement no hi creia en cap; si creia en més d’una o tenia una única divinitat en la qual creure i admirar i tota la seva vida girava al voltant d’aquella, li preguntaria pels orígens de la seva cultura i sobre com funcionaven les coses on vivia, en quins principis es basava la seva societat, si és que realment hi fraternitzava amb d’altres éssers idèntics a ell. Com s’organitzaven territorialment, i la seva forma de governar el territori, si hi havia una persona que dirigia tot el territori i tots feien el que aquesta ordenés o si per contra, tots eren lliures de fer el que volguessin i no hi havia cap representant dirigint el territori; també podia haver-hi la possiblitat que una persona dirigís el territori amb l’ajut i l’assentiment de tots aquells éssers. Penso que cada cop tindria més preguntes que formular-li a aquell extraterrestre, també li qüestionaria sobre la seva alimentació i vestimenta, i sobre si igual que al planeta Terra, existien les escoles, on els nens i nenes anaven a aprendre; les botigues, on venien tot tipus de productes, perruqueries, centres comercials,...I infinitats d’espais, que constituïen una petita ciutat.
Li preguntaria sobre l’economia, era desigual? Hi hauria extraterrestres que passaven fam i d’altres rics i poderosos, o tots eren iguals, potser res d’allò existia a aquell indret.
Finalment també m’interessaria sobre la seva forma de pensar, d’actauar, de viure, de relacionar-se amb els altres, si existia la mort o es tractava d’éssers immortals, sobre els seus costums, la seva llengua, la seva moneda...
En aquell moment, però, aquell ésser, malauradament, només em podria aconseguir respondre a unes poques de les moltíssimes preguntes de les que se’m formularien, i m’intrigaria a saber voler més sobre aquell desconegut planeta...

Si no vols fer-ho per tu, fes-ho pels teus néts!

La sequera? Ohhh, quina novetat!
Avui, com de costum, he tornat a sentir parlar d’aquest tema a les notícies, tant de la ràdio com les de la televisió.
“Els pantans es troben prop del 20% de la seva capacitat total, un dels registres més baixos dels últims 50 anys”, o bé: “Com a mesura preventiva, aquest estiu es tallarà l’aigua a molts municipis durant determinades hores del dia”. Qui no ha sentit algunes d’aquestes frases? Si la resposta és negativa, ens trobem davant de dues situacions: o bé la persona a la qual ens dirigim és sorda, o bé es fa la sorda. En casos molt extrems, però, pot ser que la persona estigui incomunicada i no sàpiga què és una ràdio o un televisor. Malauradament, estic gairebé segura que la resposta de la majoria serà afirmativa.
És per aquesta raó que, pel bé de tots els habitants de Catalunya, es proposen certes mesures per tal de prevenir el malbaratament d’aquest bé tan escàs. Algunes d’aquestes mesures preventives són: dutxar-se en comptes de prendre un bon bany (a tots ens agrada, però és el que hi ha!), tancar l’aixeta quan no usem l’aigua mentre ens rentem les mans, les dents, o bé els plats (digueu-me, us agrada escoltar el màgic so de l’aigua malgastant-se mentre cau inútilment pel desguàs? O potser us deixeu l’aixeta oberta per alguna altra raó? Digueu, digueu, …).
Podria continuar escrivint fins a ben entrada la matinada, però no serà aquest cas. Sé que aquestes paraules us entraran per una oïda i us sortiran per una altra (com a la majoria de membres de la nostra societat taaan civilitzada!), i desgraciadament no seran executades pel vostre petit cervell i és possible que continueu fent el que us surti dels nassos, però tot i així em dignaré a aconsellar-vos per a què adopteu unes mesures que no us costaran tant esforç, ja que segurament esteu massa cansats al arribar del treball i no teniu esma ni per moure un sol dit pel medi ambient ni per “ximpleries d’aquestes” (aquell que portarà tants mal de caps als vostres néts en un futur molt pròxim). Aquestes són algunes de les propostes que encapçalen la llista creada exclusivament per a gent com vosaltres (ja m’enteneu, eh?):
Sabem que fa molta mandra haver de dutxar-se cada dia (i és per això que aquesta idea està feta per a vosaltres), i ara ja no cal. Amb sortir al carrer els dies de pluja amb un xampú, una esponja i recordant-vos, de pas, de baixar amb el pobre gos (al qual ja ni se li apropen les puces del fàstic que fa) mostrant el vostre costat més solidari (dubto que molts hagin afegit aquesta paraula al seu diccionari personal), només caldrà una ensabonada ben ràpida i apa, tots contents i polits! ( bé, això de polits… potser amb dues ensabonades més per cada bany d’aquests i un dia a la setmana de pluja, en comptes d’un sol cop a l’any, se us podria apropar el veí del cinquè sense haver de portar una pinça pel nas.
Aquesta altra idea va adreçada a totes aquelles persones que s’hagin autoregalat pel Nadal dos peixets taronges molt macos dels quals ara només els en queda un (perquè o bé ha mort de fam o bé ha estat devorat pel seu company), i que ara ja no saben què fer amb tanta aigua dins d’una peixera i creuen que podria ser molt ben reutilitzada però no saben com. Aquí us escric algunes de les propostes per reutilitzar aquest bé tan preuat, i també sé que llegint aquestes línies se us bessaran unes tímides llagrimetes recordant-vos amb compassió d'aquell pobre peixet que no en té cap culpa. Però tranquils, això se supera, i més tractant-se de gent tan insensible com vosaltres ( ah!, i aquesta vegada rumieu una mica, no val a posar la típica excusa que aquesta insensibilitat ve causada per culpa de la televisió… està molt vista!):
Proposta 1: sempre pots omplir un bon got d’aquesta aigua per usar-la mentre pintes un bonic dibuix amb témperes, però tot i tractar-se d’una magnífica idea, pot presentar alguns inconvenients: és possible que el dibuix no adopti la tonalitat desitjada perquè el pinzell es tacarà amb el color verdós de la bruta aigua que portaves tant de temps sense canviar al teu estimadíssim peixetó. No et preocupis, perquè de ben segur que el teu professor d’EviP t’apujarà la nota per aquesta idea tan original (recorda que hauràs d’aprendre a dibuixar ràpidament per retornar l’aigua altre cop a la peixera per a què la teva mascota no trobi a faltar la quantitat que resta).
Proposta 2: pots utilitzar-la també per rentar-te els peus, suposant que al teu peix no li importi l’aroma que puguis deixar.
Proposta 3: aquesta va dirigida a totes aquelles persones que encara conservin una mica d’imaginació (no sé si ho agafeu… escriviu-la vosalltres mateixos, que tinc pressa perquè comença a ploure i encara he de despertar el gos!).
PS: per un bé tant preuat, aquell que causarà la Tercera Guerra Mundial si no prenem certes mesures ben aviat!!