Endinsant-nos al complex món dels significats...

Quin és el raonament que es formula a les ments de cadascun dels ciutadans en pronunciar la paraula HEROI o HEROÏNA?
Ara, ben bé, desconec la gran quantitat de vegades que he sentit aquesta inquietant paraula, però sí sé que dins la nostra societat aquesta, com en moltes d’altres, ha intentat traspassar les fronteres del seu aparent significat podent vèncer d’aquesta manera, el més comú dels significats que ha adoptat amb el pas del temps...I no és per alarmar!, però confio en què podria comptar amb els dits d’una sola mà el nombre de persones que a l’escoltar aquesta paraula no l’associés amb el típic personatge llegendari, el cavaller medieval posseïdor d’una gran bellesa i d’unes magnífiques qualitats físiques que ple de coratge i valentia aconsegueix rescatar l’esperançada i angoixada princesa de la més alta de les torres, és clar, no sense abans haver acabat amb el fastigós drac que protegia el seu castell dia i nit...
Altres persones, m’explicarien una llarga i avorrida història sobre personatges pertanyents a la mitologia grega capaços de realitzar prodigis fora de l’abast humà...Sé que moltes d’altres emprarien aquesta paraula volent fer referència a un concepte totalment erroni, i és que digueu-me: vosaltres creiueu que podem considerar com a heroi una persona egoista a la qual només li interessa el poder i el benefici que en pot treure aprofitant-se dels altres?
I és que a l’actualitat són ben pocs els que s’aturarien a reflexionar sobre la perplexitat d’aquesta, i molts els que respondrien la primera idea que els passés pel cap, relacionada amb aquest concepte. Però afortunadament, les persones que sí ho farien han pogut descobrir els mútiples significats que en realitat amaga, i saben que també són denominades amb aquest mot: totes aquelles persones que només per un moment, deixen l’egoisme de banda i arriben fins i tot a posar en perill la seva pròpia vida; deixant d’aquesta manera de pensar únicament en si mateixos, per solidaritzar-se amb d’altres persones més desafavorides que realment les necessiten en aquell precís moment. Persones que tot i estar patint situacions molt crítiques a la seva vida, treuen la força d’on poden per continuar endavant, persones plenes d’esperança que afroten la vida amb un gran positivisme, no deixant mai que ningú faci desaparèixer els seus somnis i il·lusions, persones de les que realment, ens quedaríem bocabadats si coneixéssim les pèssimes condicions de vida que han de suportar diàriament, i en canvi, lluiten i es desviuen per treure endavant els seus, persones que no es rendeixen davant les adversitats i no dubten en rebel·lar-se contra la injustícia...Parlo de totes i cadascuna d’elles, de persones corrents que dotades de grans virtuds intenten canviar molts dels aspectes negatius de la nostra societat actual.

Per què sembla que mai acabaran les obres de l'Hospital Baix Llobregat?

L’Hospital Baix Llobregat, del qual se’n demana la construcció des de fa ja més de 20 anys, es troba amb les obres parades perquè ja no hi hauria suficient capacitat per a la població de St. Joan Despí i la dels voltants, tal i com es va calcular en el seu projecte de construcció.

Fa ja gairebé 30 anys que es preveia que es construiria un hospital que satisfés les necessitats i abastés a la població de St. Joan Despí i la dels voltants (un total d’11 municipis), ja que havia estat molt demanat per tothom perquè era imprescindible. Se sabia clarament que el centre se situaria en un terreny darrere dels estudis de TV3, en el polígon residencial de Sant Joan (barri de St. Joan Despí). No va ser fins el 2003 que es va fer un concurs en el que hi van participar 32 empreses les quals competien pel disseny de construcció per al futur centre. Aquest va ser escollit i presentat a finals de juliol de l’any esmentat anteriorment. Es va decidir que es construiria com els models anglesos, amb un disseny similar. El nou centre ocuparà 1,72 hectàrees, és a dir, uns 53.000 m2; i serà de poca alçada. Els càlculs preveien que abastiria a un total de 30.000 habitants, amb un equipament de 238 llits, 8 sales d’operacions i 12 llits per a Cures Intensives.
Després de molta espera, el 12-6-2005 es va posar la primera pedra de l’obra com a símbol de futura construcció. Es va dir que les obres començarien aquell mateix any, per estar acabades a finals de 2007 i poder inaugurar-lo al gener de 2008. Llavors es va començar a construir, però les obres paraven i es tornaven a posar en marxa, i així diverses vegades. Més tard, a finals d’estiu de 2007, les obres es van aturar (aquestes estaven en un procés poc avançat de construcció). Finalment, el setembre d’aquest any una informació va sortir a la llum explicant els motius que ens han portat a fer aquests línies. Els càlculs d’abastiment per als conjunt d’11 municipis que gaudirien d’aquests serveis, no era vàlid per a la quantitat de creixement de població que s’ha produït fins al 2008, era insuficient. Ara el centre ha de proporcionar servei a un total de més de 290.000 usuaris el 2010, i uns 343.000 al 2015. Conseqüentment, l’hospital passarà a tenir 328 llits, 74 sales, 12 quiròfans, una àrea d’urgències amb 40 espais d'atenció i 13 places d’observació, 46 places d’hospital de dia i 27 places d’hemodiàlisi. Ara es preveu que el centre s’inauguri el 2010.

Una crida a la solidaritat!!!

Si heu escoltat la ràdio últimament o us heu dedicat simplement a mirar-vos les notícies de la televisió, haureu sentit el fet que Cornellà, és un dels municipis on ja s’ha posat en marxa el nivell dos de restricció d’aigua potable, les conques dels rius Llobregat i Ter han entrat en la segona fase d’Excepcionalitat; significant això que el consum de l’aigua potable només es podrà destinar a l’ús domèstic.
És una d’aquestes preocupants circumstàncies les que et fan reflexionar sobre si la gent és realment conscient dels seus irresponsables actes davant una situació tan delicada com aquesta, que afecta a tota la societat. El més vergonyós és que molta de la població no es responsabilitza i es dedica a malgastar la preuada aigua potable que tant ens fa falta, amb el reg de jardins particulars i públics, la neteja de carrers i de vehicles particulars, omplint les piscines tant d’ús públic com privat, les fonts i realitzant activitats lúdiques; activitats totalment prohibides davant la greu situació de sequera actual, que evidencien la falta de responsabilitat i de solidaritat, destacant l’excés de comoditat i egoisme que caracteritza, malauradament, a bona part de la població!
Amb aquest breu article confio a conscienciar a les persones a respectar les normes establertes i intentar estalviar el màxim d’aigua possible, amb accions tant senzilles com: tancar les aixetes quan no s’utilitzen, dutxar-se en comptes de banyar-se o incorporar dispositius a les aixetes i les cisternes per evitar la pèrdua d’aigua innecessària. També, implicant-se i sent responsables amb els seus actes i sobretot, fent una crida a la solidaritat, perquè l’estalvi és el fruit de l’esforç de cadascun dels ciutadans.

Si no hi ha ou, tampoc pollet

Tan sols escric aquesta queixa per informar que al meu barri (Gavarra), i part d’un altre (Sant Ildefons), no es troben contenidors per a la brossa orgànica. Només hi han el del paper i cartó, vidre, plàstics i envasos, i el de rebuig. Això posa en l¡obligació de què molts veïns que volen participar en la lluita contra el malbaratament de primeres matèries, no hi puguin fer res perquè ni els encarregats del seu ajuntament hi intenten posar una solució. Espero que això ajudi a remeiar-ho tot.

Gràcies

Dues pases més, suposen tant d'esforç?

Una situació tan molesta i incòmoda com la que em trobo diàriament pels carrers del municipi de Cornellà, em fan reflexionar sobre el poc civisme que caracteritza bona part de la població a l’actualitat. Concretament, el passat diumenge, passejant al llarg de l’avinguda Salvador Allende, vaig observar un vergonyós acte que, malauradament, de ben segur haureu observat algun cop cadascun de vosaltres, vaig contemplar decebuda, com un grup de joves llençava unes bosses de llaminadures al terra tenint a pocs metres del seu camí dues papereres.
Sembla ser que llençar els objectes a la paperera suposa un esforç tan gran per a molts ciutadans, que sense pensar-s’ho més de dues vegades, escullen l’opció que presenta més comoditat, i també la opció que fa evident l’egoïsme, i la falta de responsabilitat, de civisme i de respecte de les persones que fan aquests lamentables actes.
I és que digueu-me, de veritat creuen que suposa tant d’esforç caminar dues passes més i d’aquesta manera col·laborar per una ciutat més neta?

El jovent a Cornellà... Un gran enigma!

Per començar…

Aquest reportatge l’hem realitzat per mostrar i ensenyar a totes i cadascuna de les persones que viuen a la nostra ciutat, Cornellà, com és el jovent de l’actualitat, basant-nos en els estudiants de l’escola Sant Antoni Maria Claret. L’hem desenvolupat amb la col·laboració de tots els alumnes que han omplert unes enquestes per poder obtenir uns resultats més exactes. Aquestes només engloben els nois i noies d’edats compreses entre els 15 i els 16 anys.
Hem volgut investigar sobre dos temes principals: de quina forma es comunica i com es diverteix el jovent avui dia. Tan sols en alguns d’aquests àmbits hem hagut de diferenciar entre els nois i les noies, ja que tendeixen a fer-ho d’una forma diferent. Finalment, per treure conclusions, ens hem basat en percentatges.

Com creieu que és la comunicació i el llenguatge dels joves actualment?
Les coses ara ja no són el que eren, actualment la societat s’ha modernitzat i mecanitzat tant, fins al punt que als nostres joves no els cal sortir de casa per parlar amb un dels seus amics. Sembla mentida, i és que digueu-nos, quin pare de qualsevol d’aquests nois s’hauria imaginat que el seu fill, a aquesta edat, pogués accedir a totes aquestes noves tecnologies?
Mitjançant la nostra recerca, ens hem adonat que tot això és ben cert i possible i que tot aquest desenvolupament ha ofert un ventall molt ampli de mitjans de comunicació, dels quals ells ja han escollit els que els són més còmodes, fiables i pràctics.

A mesura que ha passat el temps, la societat ha anat deixant de banda els més tradicionals per tractar-se de mitjans menys eficaços, lents i incòmodes, i així donar pas a les noves tecnologies que presten uns millors serveis. Els més emprats pels joves són: el telèfon fix, el mòbil, els SMS i el Messenger.
Amb les enquestes realitzades hem pogut obsevar la seva preferència. El Messenger es tracta del mitjà més utilitzat entre tots ells, s’ha popularitzat amb molta rapidesa en els darrers anys, fent que el prefereixin el 34% de les persones enquestades.
Amb el 22 %, ocupant el segon lloc, trobem el mòbil, que en aquest cas, s’usa per parlar i

que també s’ha estès molt ràpidament gràcies a la baixada dels seus preus i a la comoditat que ofereixen pel poc pes i permeten el desplaçament amb l’usuari.
En tercer lloc, i per sorpresa nostra, un dels mitjans més tradicionals es conserva avui dia: es tracta del llenguatge oral escollit pel 20 % dels estudiants.

A continuació el mitjà més utilitzat és el telèfon fix, el qual està representat amb un 18 % de l’alumnat. Aquest, de mica en mica, s’ha anat substituint pel telèfon mòbil, al presentar l’inconvenint d’haver d’estar-se fix en un lloc concret mentre s’hi parla.
Per últim, enviar SMS a través del mòbil se’ls presenta com una gran incomoditat, ja que a ningú li agrada escriure en aquestes petites tecles durant tanta estona. Això fa que el prefereixin, tan sols, un 6 %.
El mitjà que encapçala la llista, a més de ser el més emprat, respresenta una gran novetat pels més curiosos, els quals no han trigat a descobrir que pot tenir moltes finalitats en el seu ús. Aquestes són: parlar amb els amics, intercanviar arxius i documents, lligar, o per simple avorriment i així trobar una forma de diversió.
Majoritàriament, ells i elles l’usen per comunicar-se amb els amics (molts d’ells diuen emprar-lo per poder parlar amb gent coneguda que no poden veure cada dia a causa de la distància que els separan), intercanviar-se arxius i documents, preguntar-se els deures… Però els joves no saben diferenciar entre el fet de comunicar-se per necessitat, o bé donar-li altres usos incorrectes. Malauradament, però, dins d’aquesta acció trobem diferents matisos: molts d’ells l’empren per parlar inecessàriament amb amics que veuen cada dia, però que en realitat no coneixen, o bé per sincerar-se amb les persones, i no haver de preocupar-se de dir-ho a la cara (són accions errònies que, a la llarga, poden esdevenir problemes de comunicació entre la família, les futures parelles, … Fins i tot, podrien arribar a subtituir a la parla. A més, es tracta d’una forma covarda de fugir dels problemes que se’ls hi presenten). També l’empren per enviar arxius, fotos, vídeos, … inadequats; com a mitjà de diversió davant l’avorriment, per FLIRTEJAR i criticar els esdeveniments que passen cada dia, i insultar o fins i tot lligar.
El llenguatge, igualment que els mitjans de comunicació, ha evolucionat molt amb el pas del temps, donant lloc a un llenguatge escrit molt abreujat emprat molt pels joves a l’actualitat. aquest va sorgir a causa de programes i altres recursos, com el Messenger o els SMS, ja que inciten a escriure molta informació en poc temps i de forma més còmoda, fent que ellls ho utilitzin per enviar les dades amb més rapidesa.
Això provoca que molts adolescents, per culpa d’habituar-se a aquesta forma tan peculiar d’escriure, cometin nombroses faltes d’ortografia i no s’expressin adequadament.
Molts experts, fins i tot, s’han arribat a preguntar com podrà arribar a ser el llenguatge oficial escrit (podria patir aquest canvi).
Pel que fa al llenguatge oral, hem observat que els joves incorporen amb facilitat paraules noves dins del seu escàs vocabulari, les quals acostumen a ser barroeres, poc cultes inadequades per l’edat (ja que se les han inventat, i les han escoltat al carrer).

Llegir o sortir al carrer? Dues formes molt diferents d’entendre la diversió!
La forma en què ara es diverteixen els joves ha anat variant progressivament, fins arribar a ser una activitat bastant diferent en comparació a la de la passada generació.
Amb el resultat de les enquestes realitzades, hem obtingut aquests resultats: dediquen principalment el seu temps lliure a fer activitats extraescolars o bé divertir-se d’una altra forma.
La gran majoria del jovent fa alguna activitat extraescolar, concretament un 72,72%; en canvi tan sols un 27,28% d’ells no en realitzen cap.
Amb la investigació ens hem endinsat per descobrir que els joves que sí duen a terme alguna activitat, la majoria fan esport (exactament un 81,25%). D’aquests, en destaquen: en primer lloc, bàsquet i futbol; a continuació trobaríem la natació; i finalment, una petita part realitzen esports tals com aeròbic, gimnàs, patinatge artístic, entre d’altres.

El 18,75% que en resta, però, fan alguna activitat extraescolar que no es tracta de cap esport. En aquest cas, dediquen aquest temps a l’aprenentatge d’una llengua estrangera: l’anglès; tot i que també hi ha alumnes que assisteix a classes de cant coral o toca algun instrument.
Les persones que fan activitats extraescolars hi solen dedicar 2 o 3 dies a la setmana, tot i que alguns dels que fan esport hem observat que al cap de setmana acostumen a disputar partits competint amb diversos equips.
Però no penseu que els adolescents d’avui dia dediquen exclusivament el seu temps d’oci a realitzar activitats extraescolars, sinó que també els agrada fer-ne d’altres que no hi tenen res a veure. Aquestes les solen dur a terme, majoritàriament, els dimecres i els divendres al sortir de l’escola i les tardes del cap de setmana.
Una minoria dels joves es limiten a llegir o ajudar als pares, però la realitat és que la majoria s’avorreixen al fer-les, ja que pensen que són massa madurs per rebaixar-se a fer aquestes coses o simplement estan farts perquè arriben cansats del col·legi, on les han hagut de dur a terme repetidament.
Escoltar música, jugar amb aparells electrònics, tals com la Wii, la Play Station, la PSP, l’ordinador, … s’han convertit en activitats rutinàries de les vides de molts adolescents. Però no ens hem d’oblidar de les activitats “estrella”, les que encapçalen la llista des dels darrers anys, i que possiblement així seguiran durant un bon temps. El Messenger és un bon exemple d’aquestes activitats, el qual s’ha incorporat darrerament a la llista, ocupant el primer lloc al rànking superant a les altres en molt poc temps. Però també cal destacar una activitat molt tradicional que mai ha passat de moda: sortir amb els amics.

Els alumnes que acostumen a divertir-se amb les seves amistats, ho fan en diversos llocs. Amb un 26%, s’hi troben els que prefereixen passar l’estona al carrer fent tombs. Després trobem als que s’estimen més voltar per centres comercials, un 21,7% (destacant el centre de l’Eroski i L’Illa). A continuació, un 19,5% de les persones enquestades, els agrada freqüentar les discoteques (les més visitades són Up&Down i Pacha). Finalment un 15,3% sol anar al cinema, un 8,7% es passa el temps en un bar, puf o cafeteria, i tan sols un 4,4% dedica el seu temps a realitzar altres activitats, entre les quals destaquem anar a la bolera, a parcs d’atracció, o fins i tot a casa d’algun amic.
Però, tot i tractar-se d’una de les activitats principals, no tots s’estimen sortir amb els seus amics. Amb un 10% trobaríem els joves que, a diferència de la resta, prefereixen conèixer gent nova a les seves sortides; un 25% del total del jovent, però, surt amb els seus coneguts i finalment; amb un 65% encapçalarien la llista tots aquells que trien les dues opcions.
A l’alumnat li agradaria decidir per ell mateix la seva hora d’arribada a casa, i que li permetessin l’estada a determinats llocs no gaire convenients per la seva edat. És per aquesta raó que els pares s’hi oposen, i conseqüentment inicien un procés de negociació amb els seus fills. La majoria acorden amb aquests que la seva arribada a casa ha d’estar entre les 20:00 – 20:30, les 21:00 – 22:30 i les 23:00 – 0:00 com a excepció alguns dies concrets. En quant al lloc per sortir, segons les enquestes, la major part presenten una total llibertat de decisió, mentre que una petita part té com a límit la ciutat de Barcelona.

La conclusió!
Com a conclusió final d’aquest reportatge, segons la forma d’actuar i vestir-se, de distribuir i organitzar el seu temps lliure i les activitats realitzades en aquest, les seves amistats i el seu comportament, entre altres aspectes que també hi influeixen, creiem que els joves es poden dividir en diversos grups o argots juvenils. Dins d’aquests valdria la pena destacar: els pijos, els cholos o quillos, els frikies, i els raperos. Tot i que entre ells es diferencien clarament per presentar unes característiques pròpies que defineixen el seu estil, a l’hora d’haver-se de classificar dins d’un d’aquests grups, no es veuen capaços d’identificar-se en cap d’aquests i tots afirmen pertànyer al grup dels “normalets”. Això és conseqüència que tots els companys del seu entorn tenen el seu mateix estil, i per aquest motiu no es veuen diferents i afirmen això.

Dins de quin grup et classificaries?
Amb aquest escrit fruit de la recerca i la investigació, hem volgut mostrar-vos, com és realment el món del jovent en els nostres dies.